FRAGA, QUE VAGI BÉ!

JEV lamenta que Fraga hagi mort sense ser jutjat per crims de la dictadura

L'organització política juvenil seguirà donant suport a les reivindicacions de les entitats memorialistes, fruit de totes les persones que tant han lluitat sota repressió per les llibertats democràtiques

Joves d'Esquerra Verda-JEV lamenta profundament que l'exministre del dictador Franco Manuel Fraga Iribarne, també president fundador del PP i expresident de la Xunta de Galícia, hagi mort als 89 anys d'edat a Madrid sense haver estat investigat pel sistema judicial vigent en els 35 anys que han passat des de la recuperació democràtica, cosa que demostra l'origen injust, repressiu i d'obediència governamental de tribunals com el Suprem o l'Audiència Nacional.

En aquest sentit, com a ministre d'Informació de la dictadura feixista, que va ser fortament repressiva contra els lluitadors i les lluitadores demòcrates, Fraga va participar activament de les reunions del Consell de Ministres en què se signaven sentències de mort equivalents a crims contra la humanitat, ja que no existia cap condició de defensa per als milers de morts i torturats per expressar en públic o privadament la seva llibertat ideològica i forjar un Estat social, democràtic i de dret.

Per tot plegat, JEV referma que seguirà donant suport a les reivindicacions de les entitats memorialistes perquè amb els governs de la dreta a Catalunya i l'Estat estem immersos en un període d'impunitat amb els crims de la dicatdura, desmemòria forçada, oblit i, fins i tot, revisionisme històric. A més a més, la jove esquerra verda nacional insta el PP a condemnar definitivament la dictadura i deixar enrere la foscor amb la mort de Fraga, com a últim vestigi del règim, la qual cosa evidenciaria la incorporació del partit en el govern a la normalitat democràtica.

CENTRE SOCIAL?

Unitat contra el Feixisme i el Racisme mostra el seu rebuig més contundent davant la inauguració d’un centre social de clara orientació feixista, anomenat Militia, possiblement ubicat a la ciutat de Barcelona i que podria estar destinat a la formació de grups violents i extremistes.


http://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2012/01/10/declaracio-ducfr-no-volem-un-centre-feixista-a-barcelona/

http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/01/la_inauguracio_d_un_centre_social_feixista_a_barcelona_indigna_els_grups_antiracistes_27557.php

Amb tot això jo em plantejo moltes qüestions, suposo que de caire educatiu i polític, en el moment en que s'estan permeten aquest tipus d'accions i que aquest tipus d'associacions es reuneixin. Es tracta de grups d'ultra dreta extremista que volen entrenar a persones en la violència.


Entrenar, adoctrinar, educar??? Perquè enlloc s'explica què és realment aquest grup? PErquè ho fan de forma tant privatitzada i clandestina?


- La majoria són regidors de PxC que volen recaptar a joves per involucrar-los en els seus pensaments i ideologies pel que fa a la immigració, la discriminació i el fascisme en el nostre país. Jo no sé fins a quin punt això hauria d'estar permès ja que en les nostres polítiques no s'haurien de contemplar aquestes ideologies. Tot i que si que hi ha llibertat d'expressió...


- No hi ha un espai destinat a l'explicació d'aquest agrupapent, no es troba informació enlloc, només en els blogs o pàgines d'antifeixisme, en el que hi ha més ressò. No serà que fins i tot ells mateixos no troben lícit portar a terme una agrupació d'aquest caire??


És una qüestió difícil de tractar en la que em costa molt ser del tot objectiva.

BLOG INTERESSANT

No sé molt bé com es fa això, crec que ho estic fent per la via més ràpida, però m'agradaria compartir amb vosaltres un blog d'opinió que considero que és interessant, molt interessant.

És d'un amic-conegut meu, vinculat la l'entitat on jo treballo des de tota la vida, però vinculat a moltíssimes entitats socials més d'Hospitalet de Llobregat i d'altres poblacions. Ara per ara, està ficat en política i és buscat per alguns partits. Ja ha estat amenaçat més d'una vegada.

Té milers d'artícles, opinions, de diferents temàtiques...és un blog que s'ha d'anar descobrint poc a poc, però sense parar.

Us he linkat directament a l'apartat d'antifeixisme, però ja veureu ja....

http://glamboy69.wordpress.com/category/antifeixisme-2/

¿QUÈ ÉS LA DIVERSITAT?

Després de l'última classe, i de rellegir les diapositives penjades, m'he intentat interessar per un tema que ens afecta a tots i a totes i que s'ha de tractar profundament ja que és el nostre dia a dia. Per això, la formació al professorat envers la diversitat, la interculturalitats, els valors... ha de ser una tasca imprescindible per a que la societat i la comunitat creixi conjuntament cap a les bones maneres.

Aquest video m'ha agradat molt, tot i no tenir res de l'altre món, ja que és alegre, motivador, amb imatges interessants que fan pensar si tens una estoneta. Te n'adones que el dia a dia sense tants colors no seria igual....

Les paraules que apareixen en el vídeo, sembles molt típiques i tòpiques, però són reals, són valors necessaris per a poder conviure en una societat amb diversitat, i també te n'adones, de que en molta gent, aquests valors ja existeixen, que potser ni se n'adonen, però hi són.

SOM "una marea de gente, todos diferentes" us deixo una cançó que sempre m'ha agrdat molt, pel que diu, i com ho diu. El video és amb lletra, per a que ho pugueu seguir bé!!!

BABEL

Avui, fent zàpping en comptes d'estar estudiant, he descobert un programa que no havia vist mai a TVE2, que està dedicat a la diversitat cultural a Espanya i a diferents situacions referides amb la cultura. El títol del programa emès avui, és el següent, i si hi cliqueu a sobre, us dirigirà al video en qüestió:

Cómo educar a los niños con padres de distintas culturas?

D'aquest video, m'agradaria resaltar, la maduresa dels nens/es i la dels pares i mares enfront aquesta situació, és clar que és el que tenen i ells millor que ningú saben com expressar-se.

Més que res fixar-vos en què no crec que facin referència a com educar els seus fills sinó de com es senten en aquesta adaptació d'una sircumstància nova, ja que els seus fills NO són immigrants, però en aspecte ho semblen, i per aquest motiu se'ls tracta com a tals. És això just?

Tota la pàgina WEB en si està plena de diferents vídeos referits a les cultures i bastant interessant, està bé donar-hi un cop d'ull!!

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

He estat mirant diferents videos i artícles referents a la immersió lingüística a Catalunya. La sentència del Tribunal  Suprem en la que obliga al govern català a posar les mesures oportunes per a que el castellà no quedi "discriminat" a les escoles i pugui compartir amb el català en nom de llengua vehicular.

Ens trobem en un punt on hi ha famílies que defensen el castellà com a llengua vehicular a Catalunya, que no volen que els seus fills fagin els exàmens en llengua catalana. Albert Rivera, portaveu de Ciutadans per Catalunya, defensa aquesta opció.

Tot i així, la Consellera d'ensenyament, defensa el dret del govern català a decidir la distribució del percentatge per a cada llengua.

Crec que tots hauríem d'anar més enllà, i preguntar-nos què suposa el predomini d'una llengua sobre l'altra (sigui la que sigui) o què suposa la igualació de les llengues.

Perquè, quan parlem de llengues, parlem de cultures? Som biculturals?

No, ens estem equivocant, som plurilingües, per tant, pluriculturals, estem en un pais i una nació en el que s'hi parlen infinitat d'idiomes i on hi conviuen infinitat de cultures. Com ho fem això? Totes a l'escola!!! Tots els alumnes podran decidir en quina llengua examinar-se?

CRIADES VS TITANS

En aquesta entrada al bog m’agradaria fer referència a dues pel·lícules que he vist últimament. Són dues pel·lícules que estan molt relacionades entre elles, ja que tracten sobre les diferències i la difícil adaptació que van patir als Estats Units les persones de raça negre en un món on els privilegis anaven sobre la raça blanca.

La primera, estrenada als cinemes recentment “Criadas y Señoras” on una jove escriptora sortida breument de la universitat, es proposa escriure un llibre sobre diferents històries de vida per les que han anat passant les criades de raça negra que hi ha servirt a les cases del seu voltant.

Cap als voltants dels seixanta, a l’estat de Mississipi, als Estat Units, hi havia l’existència d’un botlletí oficial on apareixien lleis sobre els privilegis dels ciutadans de raça blanca sobre els ciutadans de raça negra. Estem parlant de LLEIS, la qual cosa implica que l’incompliment d’aquesta podria implicar una sanció econòmica o de llibertat. Tipus de lleis com per exemple, la prohibició d’escriure articles o document que puguin sensibilitzar a la societat sobre la situació de les persones negres, entès per mi com una privacitat de llibertat d’expressió.

En l’última classe vam estar debatint sobre si els immigrants tenen haurien de tenir dret a vot o no, i després de veure aquesta pel·lícula, me n’adono de tot qel que s’ha arribat a avançar en temes d’immigració, en drets i deures, en polítiques i plans d’actuació dins de les diferents societats.

També m’agradaria fer referència a l’esforç que van portar a terme moltes persones de raça negra (en el cas de la pel·lícula) pa l’hora de lluitar pels seus drets, van posar en perill la vida dels seus i la seva pròpia.

Un exemple d’esforç constant i lluita per aconseguir el que es vol seria la següent pel·lícula que m’agradaria que l’hi donessiu un cop d’ull. La pel·lícula es diu “ Titanes, hicieron historia” i s’hi pot observar una lluita constant per aconseguir un objectiu clar i concís, fins i tot en contra de la majoria de gent i amb molt poc recolzament, l’entrenador d’un equip de fútbol multiracial, aconsegueix, en els anys 70 als EE.UU. que aquest sigui el millor equip de la lliga i l’únic format per nois de diferents races.

De moment ho deixo aquí, però ja us proposaré més pel·lícules sobre el tema (n'hi ha moltíssimes i de molt interessants). Per ara em quedo amb el valor i l'energia de tota qeuella gent que va fer possible el que tenim ara i el de la gent que farà possible el que volem pel futur.